Un Nadal Meravellós, Lucia Espinós, C.P. Cristo de la Paz

UN NADAL MERAVELLÓS

Feia molt de temps, en Barcelona,hi havia una família molt pobre que no tenia casa on refugiar-se. El dia de Nadal, estaven als carrers demanant diners per a comprar-se menjar. Va passar moltísima gent però a ningú li va donar pena aquelles pobres persones i no van donar res. A la nit ja no podien més, estaven cansats i agotats,de fet, el pare i la mare es van desmayar súbitament i sols va quedar la filla, que s’anomenava Marina y no sabia que fer, estava molt nerviosa i preocupada pels seus pares. Va estar demanant ajuda, però amb poques esperançes perquè no quedava molta gent al carrer. Es va donar compte de que passava un senyor amb un barret, prim i pareixia que tenia molta fortuna. La xiqueta el va pedir ajuda, però l’home va posar una excusa i va anar n’se de llarg. Marina es va posar a plorar molt, tenía una tristesa inmensa. Va tirar-se a terra i mentres plorava es va encogir com una bola. Un quart d’hora després, va pasar una dona amb jaqueta de pell d’animal i un calçat caríssim. La jove li va dir molt nerviosa i exhausta:

-Per favor senyora, podría telefonear a l’ambulancia, els meus pares s’han desmayat!!!

La dona es va alçar les seues ulleres amb una cara de menyspreu i va fer exacatament el mateix que l’altre home ,es va anar i va susurrar:

-Com deteste a la gent així…

La xica va tornar a plorar, pero encara més fort i estava pensant en lo dura i horrible que era la seua vida. Va passar molt de temps i va intentar que els seus pares tornaren a estar conscients, però no hi va haver resultat, la sort era que encara respiraven. De repent, va passar una altra dona anomenada Clara, però Marina ni es va molestar en demanar-li ajuda perquè sabía que no anava a fer-la cas, es va quedar amb els seus pares plorant. Quan Clara va vore a la familia…:

-Mare de Dèu!Que ha passat aquí?!?!

-Els meus pares s’han desmayat, però, què més dona, si a tu et dona igual.-va dir sense esperança la xiqueta.

-Com que em dona igual?!?!No, no, no, açò és molt important!Anem a la meva comunitat a curar-los, vols?-va dir la senyora amb molta simpatia.

-De veres?!?Moltísimes gràcies!!-va dir la petita molt entusiasmada.

Van arribar a la comunitat de Clara amb els pares inconscients , i quan els veïns van vore tot…:

-Pèro qué es açó?!?!-va dir un dels veïns, que s’anomenava Andrés.-Ja sabia jo que algún dia Clara muntaría una d’estes…

-Callat!-va dir Paula, una dona de la comunitat.-Però que xiqueta tan bonica!!!

-Sóc l’única que s’està fixant en les persones mortes!?!?-va exclamar Maria, una xica molt simpàtica, també de l’edifici.

-No estan mortes, s’han desmayat, com penses això?!?!-va dir Clara.

-Jo t’ajudaré a fer que tornen a estar bé, sóc metge.-va dir Robert, el president de la comunitat.

-Mireu com es creu el millor per ser metge.-va protestar Andrés.

-Moltes gràcies Robert.-va dir Clara ignorant a Andrés.-Què fem?

-És molt senzill, observa.-Robert es va anar al quart de neteja i va traure un poal ple d’aigua.-Taran!Ja està.

Els pares van despertar mullats i desconcertats.

-Papá!Mamá!-Marina va anar corrent als braços dels seus pares.

-Marina!Què ens ha passat?On estem?-van preguntar estranyats els pares, Ana y John.

-Veureu,anava caminant pel carrer i vaig trobar a la vostra filla plorant amb vosaltres.Vaig arrimar-me per a vore que li passava i em va dir que us havíeu desmayat, aleshores li digué que si s’en venia amb mi a la meua comunitat a curar-vos.-va explicar la xica.

-De veritat?Moltes gràcies, ha sigut molt amable per la teua part, te l’agraïm.-va dir Ana.-i tu com t’anomenes?

-Jo?M’anomene Clara, i vosaltres sou Ana i John, no?-va dir Clara.

-Si, com ho saps??-van preguntar a cor els pares de Marina.

-Me’l va dir la vostra xiqueta.-va respondre Clara.

-Bé, doncs nosaltres ens anem al carrer, moltes gràcies a tots i bon Nadal.-va dir amb tristesa John.

-Espereu!Voleu quedar-vos a sopar?Tots els dies de Nadal fem un sopar especial amb tot tipus de dolços nadalencs.-va dir la jove.

-Pues…Això seria…Mai havíem conegut a unes persones tan agraïdes i tan estupendes.-va dir Ana amb llàgrimes en la cara.

Van posar la taula en l’entrada de la comunitat i allí començaren a sopar.

-Mamá!Mira tot el menjar!-va dir-li Marina a la seua mare molt emocionada.

-Sí,hi ha moltíssim!-li va dir Ana a la seua filla.

-Eh…-digué Marina amb cara de vergonya.

-Menja sense por carinyo.-li diu Clara a Marina.

A Marina se li dibuixa una sonrisa en la cara i comença a menjar.Una hora i mitja després ja no queda res més en la taula, estava completament neta.

-Bé, ja es hora d’anar n’se, adèu i gràcies per tot el que haveu fet per nosaltres.-diu Ana a la multitud de veïns.

-Un moment! Antes d’anar-vos tots volem donar-vos uns pocs diners.-diu Clara sonrient.

-Parleu per vosaltres…-digué Andrés.

-ANDRÉS!!!!-van gritar tots,excepte la família.

-Está bé, está bé…-diu Andrés.

Tot el món lis van donar uns pocs diners perquè sabíen lo pobres que eren.

-Que hem de fer per a compensar-vos?Moltes gràcies, de veritat.-va dir tota la familia.

-No heu de fer absolutament res per nosaltres.-digueren tots els de la comunitat.

-Bé, ara que el pense m’agradaria…-va dir l’ egoista d’Andrés.

-JA VAL ANDRÉS!-van dir tots excepte Ana, John y Marina.

Finalment es van despedir i es van desitjar bon Nadal.

Un dia després la família va pensar gastar els diners en tirar la loteria i així va ser. Va passar cosa d’una setmana i es van adonar de que havien guanyat milions i milions d’euros. Amb tot aquesta fortuna es van comprar una casa, roba nova i gran part la van donar a orfenats, a menjadors socials, a gent pobre que hi havia en el carrer, etc.I també als seus amics de la comunitat els van donar un regal a cada un i els van dir:

-Moltes gràcies a tots per tractar-nos com uns dels vostres, per acompanyar-nos en aquell moment tan roí de la nostra vida I per ensenyarnos a amar i lo que es el Nadal, hui, s’ha fet realitat gràcies a vosaltres, el miracle del Nadal.

La guerra dels Marcians, Andreu, C.P. Cristo de la Paz

LA GUERRA DELS MARCIANS

Any 13.563, Mart planeta roig. Població 12.578.863 marcians.

Guy l`emperador convoca a la seua ciutat a l`estadi de poluy, l`esport més comú allí. Ell comença a parlar i diu: marcians i marcianes cada vegada el nostre planeta està empitjorant. Estic segur que no voleu acabar com els de la “TERRA” , la nostra atmosfera està empitjorant, de fet si segueix així el nostre nucli de vida s`acabarà i tindrem que dependre de nou del mercuri, el que seria un gran.pas enrere. Tenint en compte que els humans estan molt avançats,i que a més a més amb les seues bombes ens poden desintegrar fins i tot, si detona una a 36 anys llum. O no recordeu que va passar fa 546 anys? Així que després d`això, hem decidit fer un pla que vos arribarà demà dins d`una carta.

Així que al dia següent tots es van col·locar on els indicava la seva carta i també com els indicava, uns en la plaça, altres al tramvia, al palau o al carrer,... uns de peu, altres fent el pi i d’altres que ni ells sabien el que feien. Tal com posava la nota tots començaren a dir una i altra vegada:“Ter lulu sim fer ots” . Ho digueren tots a l`hora repetidament fins que al cel va començar a enfosquir i una veu començà a ressonar per tot Mart i deia marcians no puc dir qui soc, ni d`on vinc, soles puc dir que puc complir un desig , per favor digueu-me un sol. Llavors tots a l`hora van dir: que ningú ens ataque, ni tampoc ens moleste. Val, va contestar la veu, ningú no us molestarà.

Dues setmanes després un explosiu esclatà allí, ells, enfadats invocaren a la veu, a la que van insultar. Ella, ofesa, els diguè: ”eixa bomba no tenia males intencions, per tant el desig concedit no podia fer res per evitar-la”. Després dels insults, la veu enfadada digué: estàveu protegits, ara us llevaré el desig i els humans us atacaran quan vullguen. I així va ser, en una sola setmana tota la ciutat estava destruïda, a més a més, els marcians no podien fer res per defensar-se.

Després de la conquesta, un dia els humans cansats d`ells van dir ja està bé anem a destrossar-los així que van llançar una bomba gran, gran no, grandíssima, era tan descomunal que per llançar-la van utilitzar un robot gegant per a col·locar-la dreta. Els marcians havien fet un camp de força molt resistent però a l’impactar la bomba tot es va destruir i la població passà a ser de 12 habitants. Però després de 13.300 anys Mart torna a ser quasi com era abans, encara que ara hi habiten 12.336.545 habitants, uns pocs menys que abans.

Però després encara arribaven bombes i els atacs no paraven, així que els marcians digueren: ja està bé, ara ens toca a nosaltres! Van dur endavant un pla que consistia en enviar una bomba a la Terra en forma de fulla per a que no la pogueren veure. La van llançar i als deu minuts tota la terra estava reduïda a pols. Quan la bomba arribà a la Terra, tal i com ells preveien va explotar.

Però l’explosió va desviar un coet ple de paneroles mutants del futur, que va destruir Mart i a més a més, van extingir la seua espècie però les paneroles van sobreviure i es van es van quedar allí vivint en pau.

El hombrecillo de papel de Fernando Alonso

Coeducación "Rosa Caramelo"

 En educación no hay nada adquirido: después de observar el sexismo en los regalos de Navidad y Reyes. Los huevos Kinder para chico y chica han acabado con mi paciencia, así que vamos a contratacar con cuentos coeducativos.
Tienen años, me diréis...
¡Feliz año 2014 a todos los lectores y lectoras!

Concurs literari "Interescoles" Manel Molto, C.P.Cristo de la Paz

 Berenguer la vida i historia dels Greenflunkens

El seu origen es una mutacio´ radiactiva de la ment de Manel Molto´Berenguer que es va produir per un geni que li va dir que pensara en algo mono , en principi era un gat però per un anunci publicitari molt graciós que li va vindre al cap i com la imatge era mona ,li va concedir el desig . Tenen un mag anomenat Panogreen que produeix un líquid que el greenflunken que el veu es transforma en un G.F que significa greenflunken fiilador que fa uns fils en les ments que produeix una especie de plutoni . També es contrauen.

La magia dels greenflunkens es basa en que son molt monos .Els seus líders greenflunken3 de Donyetlandia de la dinastia Goofy.Es bastant juganer amb les seues oracions i frases preferides :``Vegetta apareix seguint el formatge mòvil ,la copa de Aeafat,ay la cabra alla va i ahhahahaha ´´. Li agrada disfrutar jugant amb els seus subdits i la cort. No li agrada torturar als que no creuen en el deu greenflunken i fa que segueixen conservant les segues creencies i per això i altres cosses més es un bon governant.

Ha forat aliançes amb les paneroles mutants del futur dirigides de la claveguera del cel per Andreu Quiles Carrión, els trols de la illa de la boca dirigides per Andrés Alain Oleaga Luces els guachiturros de YouTube dirigits per Christianrogel Terrones Bertrán i els cod ghosts sirigits per Luis UriosQuilez .Han estat en guerra amb els orcos fatigosos dirigits per Alejandro domenech  Pèrez, els  xulitos manguitos dirigits per Iván Baldaquí Plomares i els xicarrons del nort dirigits per David Baldaquí Palomares,els G.T.O.L que vol dir grand thief Oscar i Lucas dirigits per Lucas Agustín Quintero Cáceres i per Òscar Clemente García i la Dereccionalitot dirigida per tots estos líders.

El seu presiden R.J Killinoy i la organització secreta G.O.S (Greenflunken organització subversiva ).El seu punt fort es que son germans dels trabubu que son verds rojos blaus i grogs . Els assoliments dels greenflunkens son : han guanyat batalles com el desembarc de donyetdia en la platja de Ohamaia i han lliurat als presos de la Derccionalitot. La capital de Donyetlandia , Donylson es diu aixina per el seu primer president Green Donyilson que va guanyar la batalla de la independencia de Donyetlandia.

Aquesta es la historia dels greenflunkes.
Manel Molto 6é A

Ideas para trabajar la lectura

10 ideas para trabajar la lectura en el aula from Canal de CeDeC

Desde el blog de la Biblioteca Fuente Nueva

Concurso literario "Interescolas", Texto de Lucía Espinós Buades, C.P. Cristo de La Paz, Sant Joan

REDACCIÓN_Lucia Espinos Buades by mariajose.bana

La castanyera

El divendres arribarà al col·legi la castanyera.A la vesprada l'acollirem amb cançons i l'alegria de veure-la de nou.
El primer dibuix és de Nuria Espinosa de 2º A

Los derechos del niño

Desde Sonrisas de colores

Historias de Draculín y sus amigos

Un regalo para vosotr@s

Historias de Draculín de Dania , clase de Paqui

Feliz día de la biblioteca

 "Érase una vez un viajero que llegó desde un lugar lejano a un pueblo en el que no había libros. Se sentó a descansar en la plaza mayor y sacó de su morral un viejo volumen de cuentos. Cuando empezó a leer en voz alta, los niños, que nunca habían visto nada semejante, se sentaron a su alrededor para escucharlo.
El visitante relató historias que fascinaron a sus oyentes y les hicieron soñar con fantásticas aventuras en reinos maravillosos. Cuando terminó, cerró el libro para volver a guardarlo en su morral. Nadie se percató de que, al hacerlo, escapaban de entre sus páginas algunas palabras sueltas que cayeron al suelo.
El viajero se marchó por donde había venido; tiempo después, los habitantes del pueblo descubrieron el pequeño brote que elevaba sus temblorosas hojitas hacia el sol, en el lugar en el que habían caído las palabras perdidas.
Todos asistieron asombrados al crecimiento de un árbol como no se había visto otro. Cuando llegó la primavera, el árbol exhibió con orgullo unas hermosas flores de pétalos de papel. Y, con los primeros compases del verano, dio fruto por primera vez.
Y sus ramas se cuajaron de libros de todas clases. Libros de aventuras, de misterio, de terror, de historias de tiempos pasados, presentes y futuros. Algunos se atrevieron a coger esos frutos, y había un sabio en el lugar que les enseñó a leer para poder disfrutarlos.
A veces, la brisa soplaba y sacudía las ramas del árbol. Las hojas de los libros se agitaban y dejaban caer nuevas palabras. Y pronto hubo más brotes por todo el pueblo; y en apenas un par de años, los árboles-libro estaban por todas partes.
Se corrió la voz; muchos investigadores, curiosos y turistas pasaron por allí para conocer el lugar donde los libros crecían en los árboles. Los habitantes del pueblo leían sus páginas con fruición, y cuidaban cada brote con gran mimo. Y así iban recogiendo más y más historias con cada nueva cosecha de libros.
Un día, los más sabios del lugar se reunieron y acordaron compartir su tesoro con el resto del mundo. Eligieron a un grupo de jóvenes y los animaron a escoger un libro del primer árbol que había crecido en el pueblo. Después, los enviaron a recorrer los caminos.
Ellos se repartieron por el mundo, buscando un hogar para su preciada carga, y así, con el tiempo, cada uno dejó su libro en una biblioteca diferente.
Y cuenta la historia que allí siguen todavía. Que hay algunas bibliotecas que guardan entre sus estantes un libro especial que deja caer palabras-semilla. Y que, si aterrizan en el lugar adecuado, cada una de esas palabras crecerá hasta convertirse en un árbol que dará como fruto nuevos libros.
Nadie sabe en qué bibliotecas se encuentran estos libros maravillosos. Se desconoce también cuáles, de entre todos sus volúmenes, son los que proceden del pueblo donde los libros crecen en los árboles. Podría ser cualquiera, y podría estar escondido en cualquier rincón de cualquier biblioteca del planeta.
Animaos a entrar en ellas y a explorar sus estanterías, viajeros; porque quizá deis por casualidad con un libro cuyas palabras echen raíces en vuestro corazón y hagan crecer un magnífico árbol de historias cuyas semillas puedan llegar a cambiar el mundo.
¡Feliz día de la biblioteca!"
Laura Gallego

SuperLola

No necesita presentación: la que más mola, esa es SuperLola.

Cuento para fomentar la lectura

Sopa de pedra, Infantil 5 anys

És de nit, ple hivern,
Un llop vell s´acosta al poble dels animals...

Historias de Draculín

Una colección de cuentos con "solera" de Martin Waddell e ilustraciones de Joseph Wright. Son tremendamente motivadores para la escritura y el dibujo.

El domador de monstruos

Un libro excelente para trabajar los monstruos y la manera de acabar con ellos.El libro es de Ana María Machado y las ilustraciones de Mª Luisa Torcida, en la colección "El barco de vapor " de S/M.

Jornadas de Animación a la Lectura, Alicante 2013