LA
GUERRA DELS MARCIANS
Guy
l`emperador convoca a la seua ciutat a l`estadi de poluy, l`esport
més comú allí. Ell comença a parlar i diu: marcians i marcianes
cada vegada el nostre planeta està empitjorant. Estic segur que no
voleu acabar com els de la “TERRA” , la nostra atmosfera està
empitjorant, de fet si segueix així el nostre nucli de vida
s`acabarà i tindrem que dependre de nou del mercuri, el que seria un
gran.pas enrere. Tenint en compte que els humans estan molt
avançats,i que a més a més amb les seues bombes ens poden
desintegrar fins i tot, si detona una a 36 anys llum. O no recordeu
que va passar fa 546 anys? Així que després d`això, hem decidit
fer un pla que vos arribarà demà dins d`una carta.
Així
que al dia següent tots es van col·locar on els indicava la seva
carta i també com els indicava, uns en la plaça, altres al
tramvia, al palau o al carrer,... uns de peu, altres fent el pi i
d’altres que ni ells sabien el que feien. Tal com posava la nota
tots començaren a dir una i altra vegada:“Ter lulu sim fer ots”
. Ho digueren tots a l`hora repetidament fins que al cel va començar
a enfosquir i una veu començà a ressonar per tot Mart i deia
marcians no puc dir qui soc, ni d`on vinc, soles puc dir que puc
complir un desig , per favor digueu-me un sol. Llavors tots a l`hora
van dir: que ningú ens ataque, ni tampoc ens moleste. Val, va
contestar la veu, ningú no us molestarà.
Dues
setmanes després un explosiu esclatà allí, ells, enfadats
invocaren a la veu, a la que van insultar. Ella, ofesa, els diguè:
”eixa bomba no tenia males intencions, per tant el desig concedit
no podia fer res per evitar-la”. Després dels insults, la veu
enfadada digué: estàveu protegits, ara us llevaré el desig i els
humans us atacaran quan vullguen. I així va ser, en una sola setmana
tota la ciutat estava destruïda, a més a més, els marcians no
podien fer res per defensar-se.
Després
de la conquesta, un dia els humans cansats d`ells van dir ja està bé
anem a destrossar-los així que van llançar una bomba gran, gran no,
grandíssima, era tan descomunal que per llançar-la van utilitzar un
robot gegant per a col·locar-la dreta. Els marcians havien fet un
camp de força molt resistent però a l’impactar la bomba tot es va
destruir i la població passà a ser de 12 habitants. Però després
de 13.300 anys Mart torna a ser quasi com era abans, encara que ara
hi habiten 12.336.545 habitants, uns pocs menys que abans.
Però
l’explosió va desviar un coet ple de paneroles mutants del futur,
que va destruir Mart i a més a més, van extingir la seua espècie
però les paneroles van sobreviure i es van es van quedar allí
vivint en pau.
